En la conjuntura actual, la tossuderia en parlar de pedagogia pura seria un error i un crim. La defensa de les nostres tècniques ocorre en dos fronts alhora:

El front l’escolar i el pedagògic, d’una banda, en el qual hem de ser més atrevits i creatius que mai, perquè el futur immediat ens obliga a fer-ho;

El front polític i social, per defensar vigorosament les llibertats democràtiques i proletàries.

Celestin Freinet 1936

Fer recompte és part de la memòria. Una reivindicació de la investigació educativa més recent es proposa reivindicar les veus dels tradicionalment exclosos del discurs oficial, el que és el mateix que reclamar a tota la comunitat la vigència i la importància del seu testimoni en la reconstrucció del coneixement que és propi.
A principis de la dècada de 1970, molts professors eren conscients que la dictadura que estava experimentant el país anava a acabar, i amb ella una perspectiva rancia sobre l’educació. Es va aprovar una llei d’educació que, després de més de 100 anys de la llei Moyano, va introduir noves perspectives, com ara la incorporació d’estudis de magisteri a la Universitat, una educació bàsica globalitzada o un aprenentatge continu. Uns anys més tard, i amb una terrible crisi econòmica, la democràcia recentment alliberada volia, en eixa situació,  crear més escoles , entrenar més mestres i canviar la realitat del país.
Els moviments de renovació pedagògica signifiquen la possibilitat d’un diàleg crític amb l’estat des de l’edat del professor.  Un diàleg de creació (pedagògic) i d’un diàleg formatiu (professor).

Jaume Martínez Bonafé

  • Reafirmen el recolzament als projectes de centre, que materialitzen innovacions educatives a partir de les pràctiques de la renovació pedagògica juntament amb la reivindicació d’un ensenyament públic, democràtic, popular i valencià.

  • Potencien, des de criteris públics i democràtics una avaluació dels processos d’ensenyament i aprenentatge. Seguirem promovent el debat ideològic als centres, amb reflexions i deliberacions sobre la  pràctica docent.

  • Defensen una escola alternativa per teoritzar aquesta pràctica, per a avançar. amb la convergència amb altres moviments socials progressistes, en l’elaboració de teories alternatives i en l’estudi de les teories pedagògiques d’avantguarda que influïsquen en la pràctica transformadora